Necessitat de la multuculturalitat

Per què l’importància de la multiculturalitat? Per quina raó ha de ser tan important quan no hi ha cap altre ésser viu que la practiqui? Fixem-nos amb els animals que viuen al mar, els més grans es mengen als més petits sense diferencia alguna i si això no succeeix es degut a que el gran obté algun benefici propi per a sí.

El mateix ha succeït amb les persones, les nacions més grans i poderoses han devorat a les més petites: imperi persa, romà, Napoleó, l’època de les colonitzacions,... però per sort hi ha un factor que ens diferencia dels altres éssers vius: la raó. Aquesta ens fa veure els nostres errors i modificar-los, ens fa pensar i progressar a millor. Aixì han pogut sortir invents com el foc, el conreu, la llum,... i un altre possible invent de la racionalitat es la multiculturalitat, el fet de poder viure amb altres cultures, respectar-les, i aprendre d’elles sense deixar de ser el que som. Aquest fet produeix un gran adelantament intel•lectual per a la nostra societat o la que sigui.

El fi de tot home és arribar a ser feliços i ja Aristòtil ens deia això i ens ofereix una solució, ser virtuosos. I ens defineix la virtut de la següent manera: Hàbit electiu consistent en un terme mitjà introduït per la raó o per aquella segons la qual decidiria l’home prudent. En aquesta definició trobem l’importància de la multiculturalitat, en la paraula hàbit. Es importantissim per adquirir un hàbit que hi hagi pràctica repetida d’una mateixa acció i si volem i creiem necessari com educadors que la multiculturalitat estigui al ordre del dia haurem de fer molts actes on es trobin acollits diferents cultures, races i inclús religions. D’aquí ve la necessitat de la multiculturalitat, per poder arribar ser tots feliços i aixì complir un dels nostres fins.

Evolució de la multiculturalitat

Dia 23 d’abril, avui he sortit al carrer i me trobat un marroquí, he entrat en un supermercat i el dependent era una persona oriental, he quedat amb la meva colla d’amics i he vist una persona nova, en Lisandro, un noi equatorià.

Què a succeït? Què ens ha passat? Antigament això no passava, es més, inclòs una persona de Girona si marxava a viure a Granada era mirada durant un temps estranyament. I amb la gent d’altres cultures? O religions? Avui dia comença haver-hi una acceptació i tolerància vers aquestes persones que son diferents però va haver-hi una època en que es va perseguir i expulsar a gent que pensava i era diferent a nosaltres. Tenim un exemple clar amb els sarracens que foren expulsats al complet de la península Ibérica. Però encara ens podem trobar a gent que no acceptin aquest argument com una discriminació si no com un acte de recuperació de la terra. Llavors tenim l’exemple dels jueus que foren expulsats de moltes ciutats i els que no eren desterrats vivien en un mateix barri exclosos de la societat.

És avui dia que ja s’ha acceptat i es tolera a persones de diferents races, cultures i religions i que a més les integrem a la nostra societat. I quin és el motor que ha motivat aquest canvi en la nostra societat? És que potser ara ens sentim més realitzats com a persones que abans? Crec que l’importància no està en que avui dia vivim amb gent de diferents regions del món sinó en els fruits que dona aquesta relació.... “por sus frutos los conocereis” diu un vella dita.

Jordi Cordonet

ANÀLISI DE L’ANUNCI CONTRA EL RACISME “PUT RACISME OFF”

L’anunci “put racisme off” ha estat realitzat per la Fundació F.C Barcelona i la UNESCO, en l’objectiu de transmetre un missatge en contra el racime.

És un missatge clar, senzill i contundent. Apareix La paraula “racisme” en vermell, color d’alerta. També és el color de la sang i de la violència, tot allò contra què s’ha de lluitar.

Comença amb un primer pla de RACISM (per deixar clar des d’un primer moment de què tracta l’anunci). Seguidament un primer pla de la cara d’en Messi i un pla detall de la mà d’en Messi també amb un espai de color negre. Desprès en Messi escriu la paraula PUT, amb la veu en off en castellà.

Posteriorment , trobem un pla detall d’en Keita escrivint amb un esprai vermell la paraula RACISM, i parlant en francès. Després en Piqué amb un esprai negre escriu OFFSIDE, mente s’expressa en anglès, i tot seguit en català.

El vídeo acaba quan Piqué desapareix del pla i es veu en un pla general allò que els jugadors del Barça han escrit: PUT RACISM OFFLINE.

El vídeo està tot subtitulat al castellà, i en només 30 segons es parla amb 4 idiomes diferents, catellà, francès, anglès i català. Aquest spot té doble finalitat, el Barça arribar més lluny, i de donar a entreveure que el racisme és aquesta manca de pluralitat.

Precisament és Keita, el jugador de pell negre qui escriu la paraula RACISM amb vermell. Això és perquè la major part del racisme es concentra envers la gent de pell fosca.

Els plans són tots curts, i en moviment.És vol mostrar acció rapidesa I activitat. La idea és que s’ha de lluitar i ser actiu per a aquesta causa. No és un pla seqüència, sinó tot el contrari. Són plans molt curts, de 2-3 segons com a màxim, per enfatitzar la idea d’immediatesa.

Jordi Cordonet, Teresa Carbonell, Marta Jimenez i Aaron Laranga.

ANÀLISI REPORTATGE “KERAKIA”

http://www.tv3.cat/karakia/capitols/178/Ola-i-Abi-(Ondo)

TV3 alacarta té un arxiu de vídeos , una participació activa de l’internauta en xarxes socials, i una nova aposta per oferir encara més continguts. En aquests arxius hi figuren els documentals anomenats Karakia, i que ara un dels quals examinarem. Aquests documentals són una producció de TVC.

En aquest espai analitzarem un vídeo emès el 5 d’abril pel canal 33. El documental ens explica l’adaptació i la vida de dos amics nigerians que actualment viuen a Catalunya.

El documental comença amb una sumari dinàmic amb música de fons animada, i amb imatges generals dels personatges que veurem més endavant, així com detalls del menjar.

S’inicia el reportatge amb diferents plans generals del lloc(Martorell), que serveixen per introduir el tema i situar l’espectador en el lloc. No hi ha música, és so ambiental, i s’afegeix la veu off explicant les particularitats de Martorell i la seva relació amb la immigració, sobretot amb la immigració nigeriana.

S’escolta música nigeriana, que va en concordància amb les persones que coneixerem tot seguit, i que ens mostren en un pla general mentre caminen pel carrer i entren en una botiga. En uns rètols ens posen els seus noms, i la veu en off comença a explicar-nos el cas de Ola i Abi. Dins la botiga els plans són generals, on els veiem els dos comprant. Només hi ha planos detalls que ens mostren el que van comprant.

Són plans tranquils, de 3-4 segons de durada, plans que transmeten un fet quotidià. Finalment, abans d’abandonar la botiga deixen una seqüència on Ola i Abi fan broma amb la caixera. Així ens mostren un fet de relació social sana i divertida.

Els plans són per tall, sense transicions , aconseguint així un reportatge més real .Per passar de la seqüència de la botiga a casa del nois , han optat per utilizar música amb imatges de la ciutat, i així doncs donar a entendre que els dos amics han arribat a casa seva sense haver de mostrar-ho.

Les entrevistes són individuals, d’una en una. També s’utilitzen seqüències on els dos xerren entre sí, mentre van preparant el menjar.

Els entrevistats no porten micròfon de corbata, que vol dir que deuen haver utilitzat el micròfon de girafa. Si ens hi fixem, hi ha moments que mentre entrevisten a un dels nois, se sent perfectament com l’altre està remenant una bossa. Amb això aconsegueixen un àudio més integrat amb la història, més real i quotidià.

La càmara segueix l’acció sempre des de l’altura dels ulls, com un espectador més. Els plans són tranquils, quasi sense moviment, només seguint l’acció. Sempre “càmera a ombro”, que li dona una mica de moviment a la presa, fent-la més real i propera.

La idea general és normalitat i quotidianitat. Ritme tranquil i llum real.

Jordi Cordonet, Teresa Carbonell, Marta Jimenez i Aaron Laranga.

Anàlisi cartell publicitari

Aquest missatge se’ns mostra mitjançant un cartell publicitari el qual s’ha dissenyat informàticament, i a través d’algun programa com pot ser el Photoshop.

Veiem diverses mans de diferents races que estan enlairades intentat aguantar un eslògan dins d’un globus de text que crida: “El català llengua comuna”. De fet, dues mans el sostenen però s’evidencia que la resta de mans també ho desitgen fer.

Aquest cartell anuncia el Lip dub per la llengua que es va portar a terme el dia 15 d’abril a Barcelona. El fons del cartell és un cel blau amb algun núvol i el globus de text que està aguantat per les dues mans, gairebé està centrat en el pòster. La seva composició està compensada i equilibrada. Considero que l’efecte visual és correcte, els colors determinats faciliten la lectura del missatge, són molt encertats i vius, i al mateix temps no són agressius. Es rep un missatge fresc i transparent. Val a dir, que la tria de colors, segurament, és intencionada perquè són els colors de la Senyera. De totes formes, el color blanc utilitzat en el text de la programació de l’esdeveniment es confon una mica amb els núvols. Penso que hagués quedat millor amb una pastilla d’un altre color a sota del text, o si més no, les lletres podien haver estat d’un color diferent.

Des del meu punt de vista, considero que l’eslògan està molt ben pensat perquè entenc que el català ha de ser una llengua per tots els que vivim a Catalunya. Interpreto que fa una crida a totes les persones a favor del català. Val a dir, que el missatge que vol donar aquest cartell publicitari és que, independentment de les creences o formes de vida de les persones, tothom pot estar unit per una mateixa llengua. El missatge promou la integració i la igualtat de les diferents cultures i races mitjançant la llengua catalana.

És important tenir en compte que tots els missatges es poden interpretar de diferents maneres, algunes persones poden pensar que el català no és la seva llengua comuna i es poden sentir pressionades i obligades, i això no és mai benvingut.

Aquest cartell publicitari és de caire informatiu. Mostra les dades detallades de la programació de l’esdeveniment i ha estat difós per Internet, televisió, premsa i carrer. És una crida a la ciutadania perquè participi i s’impliqui en l’acte. Un acte per promoure la llengua catalana, per animar a les persones immigrades a que l’aprenguin i la parlin per tal de facilitar-los la integració i es sentin encara més catalans.

Jordi Cordonet, Teresa Carbonell, Marta Jimenez i Aaron Laranga

LA LLENGUA CATALANA, REQUISIT DETERMINANT PER A LA INTEGRACIÓ

La Generalitat considera el coneixement de la llengua catalana un "requisit determinant" per poder certificar el nivell d'integració dels immigrants que resideixen a Catalunya, els expedients d'arrelament, de reagrupació familiar i de renovació de residència.

Aquesta iniciativa ha contraposat opinions. D'una banda, diverses associacions d'immigrants arrrelades a Catalunya han mostrat el seu suport al govern. Representants d'entitats i associacions coincideixen que la exigència d'aprendre el català és una mostra que Catalunya desitja que els immigrants arribin a ser com uns catalans més, i que l'aprenentatge de la llengua catalana és important en el seu procés d'integració. D'altra banda, valoren el fet que Catalunya ofereix cursos gratuïts per aprendre català i que és un país on fins ara s'ha permés als immigrants treballar sense conèixer la llengua. A més a més, es queixen que després de tants anys de l'arribada de tanta immigració, la majoria de nouvinguts parlen únicament el castellà. També, consideren que parlar català els pot donar més oportunitats en l'escala social.

Per contra, alguns polítics consideren que la mesura no garanteix la integració de les persones immigrades perquè pensen que són més importants els valors per certificar la convivència. Afirmen que la prioritat és el respecte pel país que acull. És a dir, segons aquesta posició, la integració no serà plena encara que els nouvinguts parlin un català perfecte, si al mateix temps, no respecten els valors ni les normes de convivència de la societat que els acull.

Considero que aprendre la llengua pròpia del país d'acollida és insuficient per garantir la integració, i que és molt important l'educació dels seus valors i les normes de convivència, però una cosa no treu l'altra. I per què no començar per aquí? No creieu que aprendre la llengua del país que acull és una eina molt útil per entendre molt millor la nostra cultura i el nostre tarannà? No penseu que la llengua facilita la comunicació i per tant, ajuda a conèixer i estimar el país que acull?

MÚSIQUES ÈTNIQUES. “FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA POPULAR TRADICIONAL”

El Festival Internacional de Música Popular Tradicional es celebra cada estiu durant un cap de setmana del mes de juliol, a Vilanova i la Geltrú. Aquest Festival es va estrenar l'any 1981, ja fa tres dècades, i va ser una iniciativa molt innovadora en el seu moment. És l'exposició de músiques del món més antiga de l'Estat espanyol.

Amb el pas dels anys, aquest certamen musical ha adquirit un gran prestigi, i és reconegut com una de les mostres més importants del panorama musical actual de la cultura popular i tradicional del nostre país, i d'arreu del món.

Aquest Festival és concebut com una plataforma oberta a tot tipus de música tradicional. El seu objectiu és donar a conèixer les possibilitats d'expressió i de definició de la música popular, i al mateix temps, difondre-les sense complexos. Val a dir, que és una activitat molt útil per respectar la diversitat i donar-li el valor que li pertoca a la multiculturalitat. Cada any compte amb actuacions d'artistes del nostre país, i també de països com: Veneçuela, Argentina, Brasil, Índia, Tibet, Cuba, Portugal, Mongòlia, Xina, Japó, G.B, Congo, Itàlia, França, Bèlgica, Finlàndia, Irlanda...

La societat catalana és una societat oberta, oberta a les altres cultures i aquest certamen musical n'és una bona mostra. A causa dels fluxos migratoris del últims anys, el nostre país ha sofert uns canvis molt grans en tots els àmbits, i aquests canvis demanen un esforç d'entesa tant per part dels nouvinguts com de la població que acull. El Festival Internacional de Música Popular Tradicional és una activitat més que afavoreix l'adaptació a aquests canvis. Vol ser un punt de trobada per les diferents cultures que actualment formen la societat, i així posar un granet de sorra en el difícil camí de la integració i acceptació de la cultura de tantes persones immigrades que actualment viuen a Catalunya.