ANÀLISI REPORTATGE “KERAKIA”

http://www.tv3.cat/karakia/capitols/178/Ola-i-Abi-(Ondo)

TV3 alacarta té un arxiu de vídeos , una participació activa de l’internauta en xarxes socials, i una nova aposta per oferir encara més continguts. En aquests arxius hi figuren els documentals anomenats Karakia, i que ara un dels quals examinarem. Aquests documentals són una producció de TVC.

En aquest espai analitzarem un vídeo emès el 5 d’abril pel canal 33. El documental ens explica l’adaptació i la vida de dos amics nigerians que actualment viuen a Catalunya.

El documental comença amb una sumari dinàmic amb música de fons animada, i amb imatges generals dels personatges que veurem més endavant, així com detalls del menjar.

S’inicia el reportatge amb diferents plans generals del lloc(Martorell), que serveixen per introduir el tema i situar l’espectador en el lloc. No hi ha música, és so ambiental, i s’afegeix la veu off explicant les particularitats de Martorell i la seva relació amb la immigració, sobretot amb la immigració nigeriana.

S’escolta música nigeriana, que va en concordància amb les persones que coneixerem tot seguit, i que ens mostren en un pla general mentre caminen pel carrer i entren en una botiga. En uns rètols ens posen els seus noms, i la veu en off comença a explicar-nos el cas de Ola i Abi. Dins la botiga els plans són generals, on els veiem els dos comprant. Només hi ha planos detalls que ens mostren el que van comprant.

Són plans tranquils, de 3-4 segons de durada, plans que transmeten un fet quotidià. Finalment, abans d’abandonar la botiga deixen una seqüència on Ola i Abi fan broma amb la caixera. Així ens mostren un fet de relació social sana i divertida.

Els plans són per tall, sense transicions , aconseguint així un reportatge més real .Per passar de la seqüència de la botiga a casa del nois , han optat per utilizar música amb imatges de la ciutat, i així doncs donar a entendre que els dos amics han arribat a casa seva sense haver de mostrar-ho.

Les entrevistes són individuals, d’una en una. També s’utilitzen seqüències on els dos xerren entre sí, mentre van preparant el menjar.

Els entrevistats no porten micròfon de corbata, que vol dir que deuen haver utilitzat el micròfon de girafa. Si ens hi fixem, hi ha moments que mentre entrevisten a un dels nois, se sent perfectament com l’altre està remenant una bossa. Amb això aconsegueixen un àudio més integrat amb la història, més real i quotidià.

La càmara segueix l’acció sempre des de l’altura dels ulls, com un espectador més. Els plans són tranquils, quasi sense moviment, només seguint l’acció. Sempre “càmera a ombro”, que li dona una mica de moviment a la presa, fent-la més real i propera.

La idea general és normalitat i quotidianitat. Ritme tranquil i llum real.

Jordi Cordonet, Teresa Carbonell, Marta Jimenez i Aaron Laranga.