Necessitat de la multuculturalitat

Per què l’importància de la multiculturalitat? Per quina raó ha de ser tan important quan no hi ha cap altre ésser viu que la practiqui? Fixem-nos amb els animals que viuen al mar, els més grans es mengen als més petits sense diferencia alguna i si això no succeeix es degut a que el gran obté algun benefici propi per a sí.

El mateix ha succeït amb les persones, les nacions més grans i poderoses han devorat a les més petites: imperi persa, romà, Napoleó, l’època de les colonitzacions,... però per sort hi ha un factor que ens diferencia dels altres éssers vius: la raó. Aquesta ens fa veure els nostres errors i modificar-los, ens fa pensar i progressar a millor. Aixì han pogut sortir invents com el foc, el conreu, la llum,... i un altre possible invent de la racionalitat es la multiculturalitat, el fet de poder viure amb altres cultures, respectar-les, i aprendre d’elles sense deixar de ser el que som. Aquest fet produeix un gran adelantament intel•lectual per a la nostra societat o la que sigui.

El fi de tot home és arribar a ser feliços i ja Aristòtil ens deia això i ens ofereix una solució, ser virtuosos. I ens defineix la virtut de la següent manera: Hàbit electiu consistent en un terme mitjà introduït per la raó o per aquella segons la qual decidiria l’home prudent. En aquesta definició trobem l’importància de la multiculturalitat, en la paraula hàbit. Es importantissim per adquirir un hàbit que hi hagi pràctica repetida d’una mateixa acció i si volem i creiem necessari com educadors que la multiculturalitat estigui al ordre del dia haurem de fer molts actes on es trobin acollits diferents cultures, races i inclús religions. D’aquí ve la necessitat de la multiculturalitat, per poder arribar ser tots feliços i aixì complir un dels nostres fins.

Evolució de la multiculturalitat

Dia 23 d’abril, avui he sortit al carrer i me trobat un marroquí, he entrat en un supermercat i el dependent era una persona oriental, he quedat amb la meva colla d’amics i he vist una persona nova, en Lisandro, un noi equatorià.

Què a succeït? Què ens ha passat? Antigament això no passava, es més, inclòs una persona de Girona si marxava a viure a Granada era mirada durant un temps estranyament. I amb la gent d’altres cultures? O religions? Avui dia comença haver-hi una acceptació i tolerància vers aquestes persones que son diferents però va haver-hi una època en que es va perseguir i expulsar a gent que pensava i era diferent a nosaltres. Tenim un exemple clar amb els sarracens que foren expulsats al complet de la península Ibérica. Però encara ens podem trobar a gent que no acceptin aquest argument com una discriminació si no com un acte de recuperació de la terra. Llavors tenim l’exemple dels jueus que foren expulsats de moltes ciutats i els que no eren desterrats vivien en un mateix barri exclosos de la societat.

És avui dia que ja s’ha acceptat i es tolera a persones de diferents races, cultures i religions i que a més les integrem a la nostra societat. I quin és el motor que ha motivat aquest canvi en la nostra societat? És que potser ara ens sentim més realitzats com a persones que abans? Crec que l’importància no està en que avui dia vivim amb gent de diferents regions del món sinó en els fruits que dona aquesta relació.... “por sus frutos los conocereis” diu un vella dita.

Jordi Cordonet

ANÀLISI DE L’ANUNCI CONTRA EL RACISME “PUT RACISME OFF”

L’anunci “put racisme off” ha estat realitzat per la Fundació F.C Barcelona i la UNESCO, en l’objectiu de transmetre un missatge en contra el racime.

És un missatge clar, senzill i contundent. Apareix La paraula “racisme” en vermell, color d’alerta. També és el color de la sang i de la violència, tot allò contra què s’ha de lluitar.

Comença amb un primer pla de RACISM (per deixar clar des d’un primer moment de què tracta l’anunci). Seguidament un primer pla de la cara d’en Messi i un pla detall de la mà d’en Messi també amb un espai de color negre. Desprès en Messi escriu la paraula PUT, amb la veu en off en castellà.

Posteriorment , trobem un pla detall d’en Keita escrivint amb un esprai vermell la paraula RACISM, i parlant en francès. Després en Piqué amb un esprai negre escriu OFFSIDE, mente s’expressa en anglès, i tot seguit en català.

El vídeo acaba quan Piqué desapareix del pla i es veu en un pla general allò que els jugadors del Barça han escrit: PUT RACISM OFFLINE.

El vídeo està tot subtitulat al castellà, i en només 30 segons es parla amb 4 idiomes diferents, catellà, francès, anglès i català. Aquest spot té doble finalitat, el Barça arribar més lluny, i de donar a entreveure que el racisme és aquesta manca de pluralitat.

Precisament és Keita, el jugador de pell negre qui escriu la paraula RACISM amb vermell. Això és perquè la major part del racisme es concentra envers la gent de pell fosca.

Els plans són tots curts, i en moviment.És vol mostrar acció rapidesa I activitat. La idea és que s’ha de lluitar i ser actiu per a aquesta causa. No és un pla seqüència, sinó tot el contrari. Són plans molt curts, de 2-3 segons com a màxim, per enfatitzar la idea d’immediatesa.

Jordi Cordonet, Teresa Carbonell, Marta Jimenez i Aaron Laranga.

ANÀLISI REPORTATGE “KERAKIA”

http://www.tv3.cat/karakia/capitols/178/Ola-i-Abi-(Ondo)

TV3 alacarta té un arxiu de vídeos , una participació activa de l’internauta en xarxes socials, i una nova aposta per oferir encara més continguts. En aquests arxius hi figuren els documentals anomenats Karakia, i que ara un dels quals examinarem. Aquests documentals són una producció de TVC.

En aquest espai analitzarem un vídeo emès el 5 d’abril pel canal 33. El documental ens explica l’adaptació i la vida de dos amics nigerians que actualment viuen a Catalunya.

El documental comença amb una sumari dinàmic amb música de fons animada, i amb imatges generals dels personatges que veurem més endavant, així com detalls del menjar.

S’inicia el reportatge amb diferents plans generals del lloc(Martorell), que serveixen per introduir el tema i situar l’espectador en el lloc. No hi ha música, és so ambiental, i s’afegeix la veu off explicant les particularitats de Martorell i la seva relació amb la immigració, sobretot amb la immigració nigeriana.

S’escolta música nigeriana, que va en concordància amb les persones que coneixerem tot seguit, i que ens mostren en un pla general mentre caminen pel carrer i entren en una botiga. En uns rètols ens posen els seus noms, i la veu en off comença a explicar-nos el cas de Ola i Abi. Dins la botiga els plans són generals, on els veiem els dos comprant. Només hi ha planos detalls que ens mostren el que van comprant.

Són plans tranquils, de 3-4 segons de durada, plans que transmeten un fet quotidià. Finalment, abans d’abandonar la botiga deixen una seqüència on Ola i Abi fan broma amb la caixera. Així ens mostren un fet de relació social sana i divertida.

Els plans són per tall, sense transicions , aconseguint així un reportatge més real .Per passar de la seqüència de la botiga a casa del nois , han optat per utilizar música amb imatges de la ciutat, i així doncs donar a entendre que els dos amics han arribat a casa seva sense haver de mostrar-ho.

Les entrevistes són individuals, d’una en una. També s’utilitzen seqüències on els dos xerren entre sí, mentre van preparant el menjar.

Els entrevistats no porten micròfon de corbata, que vol dir que deuen haver utilitzat el micròfon de girafa. Si ens hi fixem, hi ha moments que mentre entrevisten a un dels nois, se sent perfectament com l’altre està remenant una bossa. Amb això aconsegueixen un àudio més integrat amb la història, més real i quotidià.

La càmara segueix l’acció sempre des de l’altura dels ulls, com un espectador més. Els plans són tranquils, quasi sense moviment, només seguint l’acció. Sempre “càmera a ombro”, que li dona una mica de moviment a la presa, fent-la més real i propera.

La idea general és normalitat i quotidianitat. Ritme tranquil i llum real.

Jordi Cordonet, Teresa Carbonell, Marta Jimenez i Aaron Laranga.

Anàlisi cartell publicitari

Aquest missatge se’ns mostra mitjançant un cartell publicitari el qual s’ha dissenyat informàticament, i a través d’algun programa com pot ser el Photoshop.

Veiem diverses mans de diferents races que estan enlairades intentat aguantar un eslògan dins d’un globus de text que crida: “El català llengua comuna”. De fet, dues mans el sostenen però s’evidencia que la resta de mans també ho desitgen fer.

Aquest cartell anuncia el Lip dub per la llengua que es va portar a terme el dia 15 d’abril a Barcelona. El fons del cartell és un cel blau amb algun núvol i el globus de text que està aguantat per les dues mans, gairebé està centrat en el pòster. La seva composició està compensada i equilibrada. Considero que l’efecte visual és correcte, els colors determinats faciliten la lectura del missatge, són molt encertats i vius, i al mateix temps no són agressius. Es rep un missatge fresc i transparent. Val a dir, que la tria de colors, segurament, és intencionada perquè són els colors de la Senyera. De totes formes, el color blanc utilitzat en el text de la programació de l’esdeveniment es confon una mica amb els núvols. Penso que hagués quedat millor amb una pastilla d’un altre color a sota del text, o si més no, les lletres podien haver estat d’un color diferent.

Des del meu punt de vista, considero que l’eslògan està molt ben pensat perquè entenc que el català ha de ser una llengua per tots els que vivim a Catalunya. Interpreto que fa una crida a totes les persones a favor del català. Val a dir, que el missatge que vol donar aquest cartell publicitari és que, independentment de les creences o formes de vida de les persones, tothom pot estar unit per una mateixa llengua. El missatge promou la integració i la igualtat de les diferents cultures i races mitjançant la llengua catalana.

És important tenir en compte que tots els missatges es poden interpretar de diferents maneres, algunes persones poden pensar que el català no és la seva llengua comuna i es poden sentir pressionades i obligades, i això no és mai benvingut.

Aquest cartell publicitari és de caire informatiu. Mostra les dades detallades de la programació de l’esdeveniment i ha estat difós per Internet, televisió, premsa i carrer. És una crida a la ciutadania perquè participi i s’impliqui en l’acte. Un acte per promoure la llengua catalana, per animar a les persones immigrades a que l’aprenguin i la parlin per tal de facilitar-los la integració i es sentin encara més catalans.

Jordi Cordonet, Teresa Carbonell, Marta Jimenez i Aaron Laranga

LA LLENGUA CATALANA, REQUISIT DETERMINANT PER A LA INTEGRACIÓ

La Generalitat considera el coneixement de la llengua catalana un "requisit determinant" per poder certificar el nivell d'integració dels immigrants que resideixen a Catalunya, els expedients d'arrelament, de reagrupació familiar i de renovació de residència.

Aquesta iniciativa ha contraposat opinions. D'una banda, diverses associacions d'immigrants arrrelades a Catalunya han mostrat el seu suport al govern. Representants d'entitats i associacions coincideixen que la exigència d'aprendre el català és una mostra que Catalunya desitja que els immigrants arribin a ser com uns catalans més, i que l'aprenentatge de la llengua catalana és important en el seu procés d'integració. D'altra banda, valoren el fet que Catalunya ofereix cursos gratuïts per aprendre català i que és un país on fins ara s'ha permés als immigrants treballar sense conèixer la llengua. A més a més, es queixen que després de tants anys de l'arribada de tanta immigració, la majoria de nouvinguts parlen únicament el castellà. També, consideren que parlar català els pot donar més oportunitats en l'escala social.

Per contra, alguns polítics consideren que la mesura no garanteix la integració de les persones immigrades perquè pensen que són més importants els valors per certificar la convivència. Afirmen que la prioritat és el respecte pel país que acull. És a dir, segons aquesta posició, la integració no serà plena encara que els nouvinguts parlin un català perfecte, si al mateix temps, no respecten els valors ni les normes de convivència de la societat que els acull.

Considero que aprendre la llengua pròpia del país d'acollida és insuficient per garantir la integració, i que és molt important l'educació dels seus valors i les normes de convivència, però una cosa no treu l'altra. I per què no començar per aquí? No creieu que aprendre la llengua del país que acull és una eina molt útil per entendre molt millor la nostra cultura i el nostre tarannà? No penseu que la llengua facilita la comunicació i per tant, ajuda a conèixer i estimar el país que acull?

MÚSIQUES ÈTNIQUES. “FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA POPULAR TRADICIONAL”

El Festival Internacional de Música Popular Tradicional es celebra cada estiu durant un cap de setmana del mes de juliol, a Vilanova i la Geltrú. Aquest Festival es va estrenar l'any 1981, ja fa tres dècades, i va ser una iniciativa molt innovadora en el seu moment. És l'exposició de músiques del món més antiga de l'Estat espanyol.

Amb el pas dels anys, aquest certamen musical ha adquirit un gran prestigi, i és reconegut com una de les mostres més importants del panorama musical actual de la cultura popular i tradicional del nostre país, i d'arreu del món.

Aquest Festival és concebut com una plataforma oberta a tot tipus de música tradicional. El seu objectiu és donar a conèixer les possibilitats d'expressió i de definició de la música popular, i al mateix temps, difondre-les sense complexos. Val a dir, que és una activitat molt útil per respectar la diversitat i donar-li el valor que li pertoca a la multiculturalitat. Cada any compte amb actuacions d'artistes del nostre país, i també de països com: Veneçuela, Argentina, Brasil, Índia, Tibet, Cuba, Portugal, Mongòlia, Xina, Japó, G.B, Congo, Itàlia, França, Bèlgica, Finlàndia, Irlanda...

La societat catalana és una societat oberta, oberta a les altres cultures i aquest certamen musical n'és una bona mostra. A causa dels fluxos migratoris del últims anys, el nostre país ha sofert uns canvis molt grans en tots els àmbits, i aquests canvis demanen un esforç d'entesa tant per part dels nouvinguts com de la població que acull. El Festival Internacional de Música Popular Tradicional és una activitat més que afavoreix l'adaptació a aquests canvis. Vol ser un punt de trobada per les diferents cultures que actualment formen la societat, i així posar un granet de sorra en el difícil camí de la integració i acceptació de la cultura de tantes persones immigrades que actualment viuen a Catalunya.

PER NADAL, DEGUSTACIÓ DE PLATS TÍPICS DE TOT EL MÓN

Lloret de Mar és un poble de la costa que ha doblat en 10 anys el nombre d’habitants. Actualment té 40000 habitants, i més  d’un 40% són d’origen estranger. A Lloret hi conviuen persones, aviat és dit, de 98 nacionalitats diferents. El col-lectiu més nombrós és el rumanès,  seguit  per l’indú, rus i marroquí.

Per aquest motiu, el grup de govern considera del tot necessari emprendre iniciatives culturals per fomentar la integració dels nouvinguts. Aquestes iniciatives són dutes a terme  amb molt d’interès a través d’ institucions culturals.

Alumnes dels cursos de català i parelles lingüístiques  organitzats pel Consorci de Normalització Lingüística de Lloret de mar (CPNL)  festegen cada any conjuntament el nadal.  Aquesta iniciativa es basa  que tots els estudiants portin a la festa un plat típic del seu pais d’origen. Durant la festa, els alumnes tasten sabors  nous,  alhora que intercanvien vivències i   creen  un vincle d’amistat amb  els seus companys.

Tot i que existeix la suposició  que molts  nouvinguts no estan disposats a participar en la vida cultural del pais de destí,  es troben  iniciatives com aquesta que demostren el contrari. És  bonic veure com gent de cultures tan diverses s’interessen sobre detalls de la vida dels seus companys, tot xerrant en català.

La festa, actualmente molt concorreguda,  es celebra al gimnàs de l’escola Esteve Carles del municipi. Aixi mateix, posen el contrapunt a la vetllada tot ballant ritmes i dances tradicionals, com ara la samba, cançons de Rússia,  entre altres. A més, s’anima els alumnes a convidar a familiars i amics, cosa que ajuda a la integració dels nouvinguts, a banda de practicar la llengua catalana. http://www.cpnl.cat/voluntaris/novetats_voluntaris//index.php?CATEGORY2=0&PAGE=4

NOUVINGUTS QUE VOLEN SER CASTELLERS

Els castells són una manifestació cultural característica  de Catalunya, i  a més, també poden ser una via d’accés cap a la integració dels nouvinguts.

 D’entrada, una mica d’ història.  Els castells són una tradició pròpia dels camps de Tarragona i del Penedès, però de fet, el seu origen ve del segle XV de “el ball dels valencians”,  anomenats  “moixigangues”. El primer Castell  es  va formar a l’any 1770,  i la primera colla castellera es va fundar a Valls a l’any 1881. És per això  que es coneix  Valls com”el bressol dels castellers”. Val a dir, que fins als anys 70 només els homes formaven part d’un castell.  A partir de llavors,   la dona ja  va començar a participar en una colla castellera.

En el dia d’avui, tres nouvinguts participen en els tallers d’instrucció als castells  dels Castellers de Barcelona. Un d’ells és en Mohamed, un noi de Marrakech obert i deportista. En Mohamed està molt engrescat amb la seva nova afició, a més, ho veu com una possibilitat per aprendre el català i fer nous amics.  És tan  emocionant que els castells , des del noviembre del 2010, siguin Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat de l’Unesco, com commovedor que nouvinguts vulguin formar part  de les tradicions de Catalunya,  com ara d’una colla castellera.

 No obstant això,  afavoriria  la integració   que totes les entitats culturals  catalanes treballessin en l’objectiu de donar resposta a les necessitats  d’una societat  amb un nombre cada cop més alt de població nouvinguda.  Amés,   aquestes institucions haurien d’apropar-se a tota la ciutadania sense exclusions ni prejudicis,   i  sense perdre de vista mai el nostre compromís amb la promoció de la llengua i cultura catalana.

La població estrangera que viu a Catalunya representa el 15% del total. Davant d’aquesta situació cal actuar apostant des de l’administració per una política integradora que faciliti el procés d’acollida de la población immigrant.   

El nostre Fotomuntatge

El Cartell publicitari, es basava en unir una imatge d'un dibuix amb una imatge real, vàrem realitzar uns esbossos per veure quin seria el més apte per la publicitat.

L'esbós decidit, és d'un grup de nens de diferents ètnies, en aquest esbós es pot veure com uns nens aguanten un pal amb una bandera. En aquesta bandera, a l'interior de la tela està formada per diferents cultures del món que donen una forma del mapa de Catalunya, on vàrem decidir ficar la paraula “Unió”.

Com a fons secundari, la imatge de Catedral de Girona, com icona important d'aquesta ciutat.

Significat d'Unió: El seu missatge, ens representa que tothom pot aconseguir una Catalunya millor.

Perquè hem decidit nens?

Pel motiu que tot es comença amb els infants, que ens ajuden a fer els canvis per una societat molt millor, mirant cap al futur. Recordem que és divertit i enriquidor conèixer altres persones de diferents cultures i ètnies, els valors que genera la diversitat d'un aprenentatge no te preu, per això entre ells estan contents d'aixecar la bandera.

A la part superior de la imatge, hi ha una frase “Formen una nova Catalunya, on tothom pot participar”, el seu significat és directe i específic. Catalunya, és tothom que volguí viure en ella i ajudar-la a créixer en tots els sentits.

Creiem que aquest fotomuntatge ens representa:

Un reforçament, una estimació, coratge, vinculació, agrupament, culturalització, positivisme i alegria (El nen content).

Volem demostrar amb aquesta publicitat l’aprovació d'una unió per una Catalunya millor, pel motiu que el dia a dia, la gent canvia, creix i evoluciona. No ens podem estancar en la mateixa cultura, sinó cada dia hi ha més varietat i sorgeixen nous models, partint que ells també formen part de Catalunya i es consideren catalans.

El Col·legi Cor de Maria

El Cor de Maria, és una escola privada, valorada com escola catòlica amb la seva pròpia capella i església. Fundada fa més de 150 anys i esverament estricte ja que només acceptaven persones catòliques per exercir una ensenyança i una disciplina encaminada al catolicisme.

Actualment la immigració ha augmentat desmesuradament i la població s'ha vist incrementada, tant, que el col·legi públic s’ha quedat obsolet, i el cor de Maria s’ha vist obligat ha acceptar els infants immigrants d'altres cultures i religions. I crec que això és un problema i per això em pregunto, com s'explica que una escola privada d'una sola religió com la catòlica, ara n’accepti alumnes d’altres religions?

Poden sorgir algunes opinions, la primera és que el poble de La Bisbal d’Empordà, pel fet de la crisis, el govern municipal no vol donar cap autorització per poder construir un nou col·legi ni públic ni privat, i el que fa l'administració és sortejar places entre els col·legis que hi ha actualment al poble, o bé com a segona opinió, la societat ha canviat molt “En tots els àmbits”, ara els pares no creuen tant amb l’ensenyança que donava el Cor de Maria i el propi col·legi ha de buscar nous membres per seguir les seves activitats.

Si ens centrem en aquest problema, sorgit en aquestes últimes dècades, em pregunto, com aquests nens se’n deuen sentir allà rebent aquella religió que no és la seva?

Com antic alumne d’aquest centre, vaig rebre unes pautes que al dia d’avui, em pregunto com ho deuen està passant aquests alumnes de diferents ètnies?

Poder, ha arribat el moment de que els col·legis privats i catòlics deixin d’existir?

Multiculturalitat a Salt

Durant el darrer registre realitzat a Salt, la immigració és d’un 42% i aquest fet ha causat una diversitat de cultures elevada. Els últims habitants, és a dir, dels que encara pertanyen a l’Estat d’Espanyol, es queixen que hi ha molts immigrants i no s’adapten a la nostra cultura, més ben dit, van a la seva.

Realment el principal problema és que tots van allà, el motiu el qual perquè el lloguer o la venda de l’habitatge és molt més barat i, evidentment, busquen el que sigui més econòmic per a ell i per tant, la immigració ha crescut desmesuradament. Si observéssim la població immigrada realitzant una enquesta, veuríem com s’han adaptat perfectament a Catalunya, que hi treballen i parlen la llengua catalana.

Ara bé, els immigrants s’adapten?

Ens sortiria la informació errònia, pel fet que hi ha persones que no vol sortir de la línia dels estereotips, part d’aquest perfil, està generalitzada per la societat.

El que s’hauria d’aconseguir, és una adaptació demostrant que la immigració es va adaptant i auto-realitzant-se com a una nova cultura, tenint el seu propi espai i cultura. Si tots ens respectéssim entre els uns i els altres tots els punts de vista cultural, es podria crear una comunitat respectuosa.